{"id":8,"date":"2020-07-11T18:52:02","date_gmt":"2020-07-11T16:52:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.culturalvila-seca.cat\/lletres\/?page_id=8"},"modified":"2022-12-15T14:27:34","modified_gmt":"2022-12-15T12:27:34","slug":"presentacio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.culturalvila-seca.cat\/lletres\/presentacio\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Presentaci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n

Promovem la creaci\u00f3 liter\u00e0ria i la investigaci\u00f3 de temes vila-secans.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Secci\u00f3 de Lletres, que forma part de l\u2019Agrupaci\u00f3 Cultural de Vila-seca, es va crear amb l\u2019objectiu de promoure i estimular la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, la investigaci\u00f3 de temes vila-secans sobre hist\u00f2ria, geografia, poesia, bot\u00e0nica, topografia, etc. Aquest conjunt d’activitats configuren i caracteritzen la gesti\u00f3 de la secci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Actualment la junta directiva est\u00e0 formada per la presidenta, que \u00e9s Montserrat Garriga Pujals, i els Vocals, que s\u00f3n Carles Jans\u00e0 i Gran, David Melero Dom\u00e8nech, Maria Estrad\u00e9 Pujals, Ramon Set\u00f3 Vallverd\u00fa i Josep Toquero Pujals.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Activitats<\/h3>\n\n\n\n

Per a aconseguir aquests objectius la Secci\u00f3 de Lletres ha convocat:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • El Concurs Literari<\/strong> es va convocar durant 18 anys, des de 1973 fins al 1991. Tenia lloc una vega a l\u2019any i els jurats adjudicaven i entregaven els premis als guanyadors en un acte p\u00fablic. Quan el concurs es va deixar de fer, va ser substitu\u00eft per les Beques.<\/li>\n\n\n\n
  • La Beca Moss\u00e8n Muntanyola<\/strong> estava dedicada a la poesia.<\/li>\n\n\n\n
  • La Beca Doctor Torroja<\/strong> dedicada a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria.<\/li>\n\n\n\n
  • La Beca Doctor Gibert<\/strong> dedicada a la investigaci\u00f3 social i hist\u00f2rica que es va convocar des de 1992 fins al 2004. El premi era una quantitat amb diners. Totes aquestes beques servien per tenir temes i mat\u00e8ria important per a la confecci\u00f3 de llibres per editar. No obstant aix\u00f2, aquestes Beques tamb\u00e9 es van deixar de convocar.<\/li>\n\n\n\n
  • La Roda d\u2019Art<\/strong>, que presentava cada any obres de pintura o escultura, tot col\u00b7laborant amb altres centres d\u2019estudis.<\/li>\n\n\n\n
  • Confer\u00e8ncies i xarrades<\/strong>.<\/li>\n\n\n\n
  • Homenatges<\/strong> a persones com Ramon Muntanyola, Esteve Pujals Fontrodona i Antoni Vicens Montserrat.<\/li>\n\n\n\n
  • Col\u00b7lecci\u00f3 de Monografies<\/strong>. Col\u00b7lecci\u00f3 de llibres de tem\u00e0tica local. Fins al moment actual s\u2019han publicat 23 llibres.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
    \"\"
    Presentaci\u00f3 de la Recerca 9
    Fotografia: David Melero <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Llibres editats<\/h3>\n\n\n\n

    1.- La llegenda del Rescat de Sant Esteve,<\/em> d\u2019Eufemi\u00e0 Fort i Cogul (1973).<\/p>\n\n\n\n

    2.- Miscel\u00b7l\u00e0nia Moss\u00e8n Muntanyola. <\/em>Volum I (1974).<\/p>\n\n\n\n

    3.- Miscel\u00b7l\u00e0nia Moss\u00e8n Muntanyola. <\/em>Volum II (1974).<\/p>\n\n\n\n

    4.- Un gran vila-sec\u00e0 del segle XIII: fra Bonanat, abat de Santes Creus, <\/em>d\u2019Eufemi\u00e0 Fort i Cogul (1975).<\/p>\n\n\n\n

    5.- Topograf\u00eda M\u00e9dica de Vilaseca de Solcina, <\/em>d\u2019Agust\u00ed M. Gibert i Oliver (1977).<\/p>\n\n\n\n

    6.- Topon\u00edmia de Vila-seca de Solcina i el seu terme municipal, <\/em>de Ramon Amig\u00f3 i Angl\u00e8s (1978).<\/p>\n\n\n\n

    7.- Sant Bernat Calb\u00f3, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, <\/em>d\u2019Eufemi\u00e0 Fort i Cogul ( 1979).<\/p>\n\n\n\n

    8.- Barenys i Emprius de Salou: aspectes econ\u00f2mics i socials (segles XII-XVIII), <\/em>d\u2019Anton Jord\u00e0 i Fern\u00e0ndez (1981).<\/p>\n\n\n\n

    9.- Vila-seca i Salou: el seu passat monumental, <\/em>d\u2019Emma Lia\u00f1o Mart\u00ednez (1984).<\/p>\n\n\n\n

    10.- Les plantes medicinals i d\u2019aplicaci\u00f3 del terme municipal de Vila-seca i Salou, <\/em>de Carles Jans\u00e0 i Gran ( 1985).<\/p>\n\n\n\n

    11.- Temps i vents. Poemes de Salou, <\/em>de Jordi Gebell\u00ed i Puig (1985).<\/p>\n\n\n\n

    12.- Vila-seca i Salou: aspectes econ\u00f2mics i socials en el segle XVIII, <\/em>de Josep Morell i Torradem\u00e8 (1986).<\/p>\n\n\n\n

    12a.- Vila-seca en el segle XVIII, <\/em>de Josep Morell Torradem\u00e8 (2\u00aa edici\u00f3) (1999).<\/p>\n\n\n\n

    13.- Cal\u00b7l\u00edpolis. Salauris. Aplec documentat de not\u00edcies hist\u00f2riques: Solcina (Vilaseca), la Pineda, Port de Salou, Platja de Barenys i Vilafortuny, <\/em>d\u2019Agust\u00ed M. Gibert i Oliver (1988).<\/p>\n\n\n\n

    14.- Antics territoris del municipi de Vila-seca i Salou, <\/em>de Ramon Farriol i Clav\u00e9, Carles Jans\u00e0 i Gran i Josep Morell i Torradem\u00e8 (1988).<\/p>\n\n\n\n

    15.- P\u00e0gines de la historia de Vila-seca de Solcina, <\/em>de Josep Morell Torradem\u00e8 (1990).<\/p>\n\n\n\n

    15\u00aa.- Hist\u00f2ria de Vila-seca, <\/em>de Josep Morell i Torradem\u00e8 (2\u00aa edici\u00f3) (1998).<\/p>\n\n\n\n

    16.- El \u201cRepertorio\u2026\u201d de Mn. Salvador Babot (1796-1874), <\/em>d\u2019Anton Jord\u00e0 i Fern\u00e0ndez (1992).<\/p>\n\n\n\n

    17.- Diccionari hist\u00f2ric d\u2019eines agr\u00edcoles de Vila-seca, <\/em>de Josep Morell i Torradem\u00e8 (1994).<\/p>\n\n\n\n

    18.- Les mines d\u2019aigua a Vila-seca i a Salou, <\/em>de Jordi C\u00e1ceres Silva, Ignasi Casals Mir\u00f3 i Francesc Gonz\u00e1lez Revert\u00e9 (1995).<\/p>\n\n\n\n

    19.- Epid\u00e8mies i demografia a Vila-seca, <\/em>de Ramon Farriol Clav\u00e9, Montserrat Garriga Pujals, Estefania Genov\u00e8s Salvad\u00f3, Carles Jans\u00e0 Gran i Josep Morell Torradem\u00e8 (1996).<\/p>\n\n\n\n

    20.- Evid\u00e8ncies del passat. Prehist\u00f2ria i m\u00f3n antic a Vila-seca, <\/em>de Maria Adserias Sans (1998).<\/p>\n\n\n\n

    21.- L\u2019emigraci\u00f3 vila-secana cap a Austr\u00e0lia i Am\u00e8rica entre 1860 i 1960, <\/em>de Montserrat Garriga Pujals (2001).<\/p>\n\n\n\n

    22.- Pirates i corsaris. Elsa tacs contra Vila-seca i la costa del Camp de Tarragona, <\/em>de Pedro Oti\u00f1a Hermoso (2016),<\/p>\n\n\n\n

    23.- El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve, <\/em>de Coral Cuadrada Maj\u00f3 i Montserrat Garriga Pujals (2018).<\/p>\n\n\n\n

    Col\u00b7lecci\u00f3 Recerca<\/h3>\n\n\n\n

    Fins ara s\u2019han publicat 9 llibres.<\/p>\n\n\n\n

    1.- Recull de poemes, <\/em>de Ramon Sendra i Moyano (1984).<\/p>\n\n\n\n

    2.- Geografia f\u00edsica de Vila-seca i Salou, <\/em>de Josep Morell i Torradem\u00e8 81984).<\/p>\n\n\n\n

    3.- Miquel Escudero <\/em>(1985).<\/p>\n\n\n\n

    4.- XX Aniversari de la Secci\u00f3 de Lletres. Vila-secans il\u00b7lustres, <\/em>de Ramon Farriol i Clav\u00e9 (1993).<\/p>\n\n\n\n

    5.- Cronologia de Vila-seca, <\/em>de Josep Morell i Torradem\u00e8 (2003).<\/p>\n\n\n\n

    6.- El Ball de Sant Esteve, <\/em>de M. Pineda Cardona Morell (2008).<\/p>\n\n\n\n

    7.- Vila-seca a la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814), <\/em>de David Melero Dom\u00e8nech (2011).<\/p>\n\n\n\n

    8.- El Camp d\u2019Aviaci\u00f3 de la Pineda (Vila-seca. Tarragona), <\/em>de Pedro Oti\u00f1a Hermoso (2013).<\/p>\n\n\n\n

    9.- El segle XVI a Vila-seca: la vila i l\u2019esgl\u00e9sia, <\/em>de Josep Llop Tous (2015).<\/p>\n\n\n\n

    El Ball de Sant Esteve<\/h2>\n\n\n\n

    L\u2019any 2018, la Secci\u00f3 de Lletres va recuperar la representaci\u00f3 del Ball de Sant Esteve, que s\u2019havia fet cada any per la festa major, el dia 3 d\u2019agost, fins a finals del segle XIX, l\u2019any 1896.<\/p>\n\n\n\n

    El 1965, puntualment, es va reinventar el ball i se\u2019n va fer una versi\u00f3 en catal\u00e0. El Ball de Sant Esteve que ara es representa \u00e9s un ball parlat que explica la Llegenda del Rescat de Sant Esteve i es basa en una c\u00f2pia manuscrita de 1879. L\u2019adaptaci\u00f3 al catal\u00e0 va anar a c\u00e0rrec de Pere Navarro G\u00f3mez i Mag\u00ed Sunyer Moln\u00e9, professors de la URV. La m\u00fasica, basada en tonades que sonaven al segle XVIII, va ser arranjada per \u00c0ngel Vallverd\u00fa Rom, investigador i assessor de m\u00fasica tradicional. Hi ha el prop\u00f2sit i la intenci\u00f3 de mantenir la seva continu\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n

    \n